És el dia de la mostra. Ens reunim a les 10h a la seu d’Orriols Convive.Des d’allísortim amb la pancarta i el megàfon per anunciar pels carrers que a les 12h s’inaugura la nostra exposició al Centre Municipal de Joventut d’Orriols. Només F. i A. , les dues components femenines del grup, s’atreveixen amb la pancarta i el megàfon. Els xics s’allunyen, fan com si no ens conegueren, amb una mescla de vergonya i sensació d’estar fent alguna cosa dolenta per anar pegant crits pel carrer…Poc abans de les 12h ho tenim tot enllestit i ens col·loquem en els nostres llocs. El dia està nuvolat i sembla que hi ha poc de moviment pels carrers. Vindrà algú? No ho temin molt clar, que tot açò que hem muntat puga interessar a la gent…


Però a les 12 en punt arriba el primer visitant. «¡Viene alguien, viene alguien!!!». Ara ja comença a tenir tot sentit, és molt emocionant! A poc a poc va arribant més gent: familiars, amigues de l’escola, gent d’Orriols Convive i fins i tot algunes persones desconegudes que han escoltat els anuncis del megàfon. En alguns moments hem de demanar que esperen fora perquè l’aforament està complet!! Tots i totes escolten molt interessades el que explica F., qui fa de guia, i ens donen l’enhorabona per tot el treball que hem fet. Estem tan orgulloses de la nostra mostra que, quan queden només 10 minuts per tancar, T. està encara a la porta del centre cridant sense parar pel megàfon «¡Atencióooon, exposicióooon, gratiiiis!!. Ja no hi ha vergonya ni sensació d’estar fent res dolent.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.