Durant les nostres exploracions ens hem adonat que hi ha una mancança important de fonts al barri. A finals de maig, hi ha dies que la calor és insuportablei, per exemple, al parc del cocodril no hi ha (o almenys no hem vist) cap font. Durant aquesta sessió vam recollir les reflexions d’altres dies i vam fer una protesta performativa convertint-nos nosaltres mateixes en fonts i fotografiant el procés.

Vam començar el dia al parc de la remonta, on uns xiquets jugaven a futbol al nostre voltant. Una volta explicada la idea, vam buscar espais on podrien haver-hi fonts. Mentres estàvem al parc de la remonta tot va anar bé, però quan vam plantejar la idea d’anar cap a la zona del parc del cocodril, la situació va canviar. Naiara, per exemple, es va negar a anar en un primer moment. Al final la vam convéncer malgrat que tenia raons per a no voler anar-hi. Una volta superada la crisi, ens va contar que, de xicoteta, la seua germana va estar a punt de punxar-se amb una xeringuilla que hi havia al parc. El parc té una importància capital tant per la seua localització i característiques (està molt prop de l’escola, és gegant i divideix tot el barri) com per la seua càrrega (no és gens popular entre els xiquets del barri, els més menuts tenen por del cocodril i els grans de punxar-se amb xeringuilles). Aquesta sessió ens va servir per a adonar-nos del conflicte que hi ha al voltant d’aquest parc, del qual (i de manera gens subtil)  els xiquets del barri no poden gaudir. Més endavant vam continuar treballant amb aquesta idea amb l’objectiu de recuperar el parc per als xiquets, de véncer la seua por.   

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.