-Per què no fem un cartell com els que es pengen pels carrers quan es perd un gat o un gos? 

Així ho hem fet. Cartells en valencià, en castellà, en anglès, en àrab, en punjabi i fins i tot en xinès. Tan variats com la gent del barri. I hem parlat amb el veïnat perquè els pengen als aparadors de la fruiteria, de la ferreteria, de la sabateria, del bar, del locutori, de la farmàcia… quan hem entrat a la carnisseria halal era ja migdia, i no ens hem pogut resistir amb l’increïble assortit de dolços… si és que estem en Ramadà!!

Hem sortit a fer una volta pel barri. Hem entrat als comerços que coneixem per pegar uns cartells. En quasi una hora i mitja sense parar, no hem xafat més de quatre carrers. Recordàvem llocs que se’ns havien passat i tornàvem sobre les mateixes passes, com fent voltes en cercle. 

Serà que, per a algunes persones, el barri és això i prou? Potser no hem pogut arribar més lluny per la intensitat amb què viuen eixos quatre carrers…  de fet, el temps se’ns ha passat volant!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.