Vint-i-quatre de març, segudes al terra del sostre de l’escola, un espai que coneixen molt bé, esperem per conèixer la xicalla amb la qual compartirem les vesprades dels pròxims mesos. Arriben amb moltes ganes de saber qui som i que anem a fer. Es coneixen molt bé entre elles, són totes família i es nota la confiança que hi ha entre elles. P. que sol passar els dies amb elles ens acompanyarà també a les vesprades, vol contar-nos algunes coses sobre elles, però no volem que ens avance res, ja que volem conèixer-les des de zero sense que existisca cap prejudici.

A punt de començar ens hem adonat que Di. ha perdut a Lola, la seua sargantana. No podem començar l’activitat si no la trobem. Diferents veus pregunten «qui és Lola?» «Lola és la meua sargantana, la duia just ací». Cares entre creure, no creure i voler creure. «Veureu, necessite que m’ajudeu, estic molt nerviós. Mireu, Lola és extrovertida i una miqueta rebel, li agrada el sol i la sorra cremant, però no massa l’aigua i és vegetariana. Necessitem saber on pot estar, segurament s’ha perdut al barri». Mercadona, el menjador de l’escola, el clot, el parc de la Remonta o la platja són els llocs on creuen que podria estar la Lola, perquè ara ja no és Lola, ara és LA LOLA. «Pot ser que estiga ací?». Les convidem a buscar al pati de l’escola (que és el sostre de l’escola, un espai bastant menut) on ens trobem. Estan molt motivades, cadascuna amb la seva energia i cadascuna interpretant el seu paper, però estem totes dintre del joc, VOLEM CREURE i això mola. S’han apropiat de la narrativa i han construït una història paral·lela a través de la seua imaginació.

«Mira! Huellas de la Lola!». R. ha fet amb plastilina unes fruites: «la lola ha venido, ha mordido la manzana y se ha escondido otra vez». A., la més menuda, busca sense parar per tot el pati pistes que ens puguen ajudar a saber on està la Lola.

No trobem a la Lola pel pati, així que amb els legos, els retoladors i les cintes de colors tracem un mapa per poder ubicar els llocs on podria estar. Un mapa a xicoteta escala que després hem fet a escala humana amb caixes de cartró. El punt de partida és l’escola i a partir d’aquest hem anat afegint els llocs on creuen que podria estar la nostra sargantana, ara també d’elles basant-se en els seus gustos i en la seva forma de ser. Han construït els seus llocs preferits i han compartit el que signifiquen per a elles i com es relacionen amb aquests.

«Aaa, si le molan las lechugas podría estar en el comedor del cole» , «también, podría estar en el parque de la Remonta», “seguro que el cole».

Ens adonem que La xicalla no coneix massa llocs del barri, ja que la majoria no viuen en aquest i sols venen per anar a l’escola. Quan parlem del barri, parlem de l’escola, és per això que l’escola està present en tot moment. Abans de marxar els repartim unes postals que farem servir després de les vacances de Pasqua, en les quals hauran de pegar una foto (o dibuixar) d’una persona que ens puga ajudar a saber on està la Lola, que sàpiga molt del barri. En aquesta postal les convidem a ficar les habilitats d’aquesta persona, el seu lloc preferit i alguna curiositat sobre aquesta. 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.