A la nostra escola els dies de pluja hi ha un alt nombre d’absentisme. En aquesta sessió som la meitat que en la resta de sessions, però açò no ha sigut un impediment per gaudir d’aquesta. Hem realitzat unes postals que haurien d’haver fet durant les pasqües. Com que no les han dut fetes cap d’elles les hem fet entre totes i hem pogut anar comentant-ho. Pot ser aquesta activitat siga més interessant fer-la juntes. En aquestes postals hem hagut de dibuixar una persona que podria ajudar-nos a trobar a Lola. La narrativa continua. Hem jugat al «Qui és qui» amb aquestes postals i les hem situat sobre el mapa que hem dissenyat de les derives dels dies anteriors per així no només fer un retrat del barri amb els espais, si no també amb les persones. Han sortit mares i professores que ens podrien ajudar a trobar a la Lola.

Feia uns dies ens havien comentat que seria una molt bona idea fer cartells anunciant que s’havia perdut la Lola per a penjar-los al carrer. Aquesta activitat no estava planejada, però ens ha semblat molt interessant que ho plantejaren i hem realitzat els cartells. Que per cert, han quedat genial!

A. S’ha apropat a D. i li ha dit que hi havia una senyora que deia que sabia on estava la Lola.

«¡Que la señora ha visto a Lola! ¡Dice que está por allí, por la derecha!»

Li diuen Jumanita, és de Romania, du un casc en el cap per si cau pluja o cauen trons. Un escut per protegir-se de les guerres. Ens ha dit que si el pròxim dia fa sol deuríem d’anar a la platja a buscar a Lola.

La Lola ja no està sola en aquesta història i ara no som les úniques que juguem amb la narrativa.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *