Trenta de març, ens trobem a la porta de l’escola per començar la recerca de la Lola, tenim moltes ganes de retrobar-nos després de tants dies. «D. has encontrado a la Lola?» pregunten quasi totes de seguida que ens retrobem. Avui anirem a buscar-la a dos dels llocs que van sortir la setmana anterior, el Clot i la platja. No obstant això, abans que res, coneixeran el kit d’exploradores que hem preparat per a poder dur a terme eixa recerca que tantes ganes tenim de començar. Lupes, ulleres espacials, prismàtics, utensilis per guardar objectes que puga’m trobar pel camí, una càmera instantània… De pressa agafen entre totes tots els objectes, no queda cap a la bossa. Marxem de camí al Clot, trobem conegudes durant el trajecte, «aquí había una casa antes» diu X. Podem veure les restes d’aquesta a terra. Investiguem amb la lupa una caca que hi ha al carrer per si fora de la Lola, però no, és massa gran. Prop del Clot no l’hem trobat, així que anem cap a la mar que la tenim ben a prop. De sobte, una, dues, tres d’elles «tengo pis». Estem ja a la platja, bany públic ací, tancat, bany públic allà trencat, bars tancats. Important anar al bany abans d’eixir i dur mocadors al damunt per si de cas. Diuen que poden aguantar. Ens apropem a l’aigua i en un segon ja s’han tret totes les sabates per mullar-se els peus (en realitat acaben banyades fins als genolls). S’ho estan passant en gran i nosaltres també. Un altre grup busca mentrestant en la sorra i fa un forat per buscar-la. Han tret unes fotos del moment. Es fa l’hora de tornar cap a l’escola. Rebel·lia i oïts sords. Tornar al passeig és quasi missió impossible. Hem de repetir vàries vegades que hem de marxar, surt una negociació entre les adultes i la xicalla perquè entenguen que hem de marxar. Ens ha passat la vesprada molt de pressa, però malauradament hem de tornar. Ens acomiadem fins després de les pasqües.

Tretze d’abril, cinc de la vesprada, semblava que anava a fer fred, però fa calor. Ens retrobem després de les pasqües i continua el joc, es nota que teníem ganes de retrobar-nos de nou. Ens pregunten si hem trobat a la Lola de seguida. «Encara no» diu D. Avui anirem al parc de la Remonta i al mercadona. Ens hem parat a prestar atenció a les xicotetes i grans coses que formen part dels llocs en els quals solem passar gran part del nostre temps? El parc de la Remonta és un espai que coneixen molt bé, ja que sol ser moltes vegades «l’altre» pati de l’escola. Avui podem observar el parc d’una altra forma. Avui el parc és un lloc per a explorar! I clar, hem dut les ferramentes que ja vam utilitzar la setmana passada per buscar pistes de LA LOLA. Les lupes, les ulleres espacials, els prismàtics, els utensilis per guardar fulles, llavors, la càmera… totes aquestes ferramentes ens ajudaran a fer-nos amb La Lola, o això esperem! Ja du perduda molts dies… Els encanta la càmera i veure com surten les fotos tan de pressa, això fa que tinga’m que negociar el seu ús. Algunes d’elles volen treure’s una foto d’elles i no és aquest l’ús que hem de donar-li, ja que sols podem fer fotos a objectes o llocs que puguen ajudar-nos a trobar a la nostra sargantana. En mig d’una negociació:

-«Profe voy a hacerle una foto a ella»

-«Sols podem fer fotos a aquelles coses que ens ajuden a trobar a la Lola»

-«Vale, pues ponte ahí entre los arbustos y haz como que estás buscándola. Los arbustos son una buena pista».

A., la més menuda, ha trobat una cova dins del tronc d’un arbre on pot estar la Lola. Hem mirat bé i no hem trobat res. No obstant això, no volia anar-se’n sense preguntar a un grup de xavals d’uns quinze anys més o menys si l’havien vist. Els xavals han entrat al joc i ens han dit que l’havien vist passar feia poc així que els hem donat les gràcies i hem continuat la seva recerca. Per cert, Alba diu que a la Remonta un dia va veure un ós, haurem d’estar ben atentes no siga que l’ós i la Lola s’hagen fet amigues.

De camí a mercadona, hem hagut de parar a prendre una decisió. Ha arribat un punt que no sabíem cap a quin costat havíem d’anar, hem debatut entre nosaltres i hem elegit provar per un costat. Pocs minuts després ens hem adonat que no era el camí correcte i hem tornat enrere. Tot indicava que anàvem en la direcció correcta, però no hi ha hagut temps a arribar perquè hem trobat un carrer de vianants on s’estava molt a gust i hem decidit deixar-li missatges a la Lola a terra amb clarió per si passava per allí. Hem marcat les nostres siluetes a terra, totes a una. El grup està molt unit, es cuiden molt entre elles i també a nosaltres, tenen totes una energia molt semblant. Estem aprenent molt unes d’altres.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.