«Decidles a nuestros padres que nos recojan aquí», aquesta va ser la frase que es repetia contínuament a l’hora de tornar a l’escola. I és un sentir completament comprensible, ja que estàvem molt afaenades amb la nostra tasca d’arqueòlogues urbanes.
No era la primera volta que passàvem pels horts (i no es d’extranyar perquè està dins dels nostres dos llocs favorits del barri: els horts i la platja) però potser sí que va ser el dia que més vàrem col·laborar amb el projecte.

Aquesta volta ens va rebre Silvia i ens va explicar de manera molt resumida en què consisteix el projecte del Cabanyal-Horta. Es tracta d’un col·lectiu que busca conscienciar a les persones amb els valors de l’agroecologia i la permacultura com un estil de vida alternatiu i sostenible per al barri.

Després d’aquesta presentació, Silvia ens va oferir ajudar al creixement i la millora de l’espai, seleccionant pedres i rajoles del descampat que està entre l’Horta i els blocs del Clot. I això vam fer, almenys durant una estona. Fins al moment en el qual Ana, entre selecció i selecció, va començar a fer la seua pròpia selecció amb l’objectiu de fer-se una caseta. Cap al final de la sessió vam trobar una mena de forqueta que, per la seua aparença, hauria de ser, almenys, de l’Edat del Ferro.

La forqueta en qüestió

La jornada va començar i acabar com ha de ser: berenant; ja que les persones del Cabanyal-Horta ens van convidar a mores de la bonica morera que tenen a la seua porta.

Berenant mores.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.